Casa America Catalunya

Han contribuït internet i les xarxes socials a la participació política i a la redistribució del poder o, per contra, han suposat l’aparició de noves formes d’intermediació i control? Casa Amèrica Catalunya i el màster en Recerca en Comunicació i Diversitats de la Universitat de Barcelona organitzen, amb motiu de la inauguració del màster, una taula rodona per reflexionar, a partir de l’experiència llatinoamericana, sobre les conseqüències d’aquests avenços tecnològics en la construcció de societats més democràtiques.

Internet va revolucionar les comunicacions i ens va permetre somiar amb una àgora mundial on expressar-nos lliurement; les xarxes socials semblaven ampliar la nostra participació política; i avui la IA generativa promet optimitzar el nostre temps i potenciar les nostres capacitats.

Tanmateix, aviat va quedar clar que internet no conduiria inevitablement a més participació i convivència democràtica. La lògica de mercat es va imposar, internet es va privatitzar i les plataformes es van convertir en agents polítics amb interessos propis: els seus sistemes de recomanació, moderació i monetització modelen la forma i el fons d’allò que es diu. La IA generativa dona senyals de distorsionar més que no pas dinamitzar el debat públic, i fins i tot sembla esborrar els límits entre allò que és real i allò que és fals. Què en queda, doncs, d’aquella promesa de participació política i redistribució del poder?

Hi participen:

Ruth S. Contreras és doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya en l’àmbit de l’Enginyeria Multimèdia. És professora lectora del programa Serra Húnter a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca se centren en els estudis dels videojocs, el disseny de jocs, l’aprenentatge basat en jocs, la gamificació i l’aprenentatge millorat per la tecnologia. És ambaixadora de Women in Games i cofundadora de DiGRA México (Associació Mexicana d’Estudis de Videojocs i Cultura Lúdica).

José Tomasena és professor lector de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona i coordina el màster en Comunicació i Diversitats. Les seves línies de recerca inclouen l’estudi de les cultures dels creadors de contingut a les xarxes socials, les cultures digitals i l’alfabetització mediàtica. Actualment investiga l’efecte de les narratives sobre «fer-se ric» que difonen els influencers financers, les ideologies polítiques i de gènere associades als seus missatges i el seu impacte en la població jove.

Julieti de Olivera és professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona i doctora en Comunicació per la Universitat de Sevilla i graduada en Periodisme per la Universitat de Caxias do Sul (Brasil). La seva recerca se centra en la comunicació i la cultura, les relacions entre comunicació i poder i l’alfabetització mediàtica. Entre 2015 i 2025 va ser editora de llengua portuguesa d’Ámbitos Revista Internacional de Comunicación. La seva trajectòria té una marcada dimensió internacional. Ha fet estades de recerca a la Universitat Federal de Santa Catarina i a la Universitat Feevale, al Brasil, i a la Universitat de l’Algarve, a Portugal.

Pepe Bravo és professor associat de la Universitat de Barcelona, on imparteix les assignatures de Didàctica i Museografia del Patrimoni al màster d’Humanitats Digitals i Art Digital, i Museus i Exposicions al màster d’Educació Interdisciplinària de les Arts. Ha format part dels grups de recerca FotoArte, de la Universitat Internacional de La Rioja, i Critical Cartography of Art and Visuality in the Global Age / Art, Globalització, Interculturalitat (AGI/ART), de la Universitat de Barcelona.

Ho modera: Maria José Masanet, coordinadora del màster en Recerca en Comunicació i Diversitats

Coorganitzen: