Casa America Catalunya

Conferència performativa que no només busca celebrar el 50è aniversari de l'aparició de la generació coneguda com els infrareealistes, sinó també celebrar un recorregut literari, sensible, chido sobre les transformacions de ciutats com Mèxic i Barcelona, a partir de la vida dels qui les habiten. Centrant-se en la figura de Mario Santiago Papasquiaro i dels membres de la generació infraerealista, aquesta posada en escena proposa obrir un mapa íntim que convida a la lectura dels carrers. Dramatúrgia i actuació de Francisco de León, sota la direcció de Diana Magallón.

Sinopsi
A l'escena un home que, des d'una cantina de la Ciutat de Mèxic, es troba amb la veu de Mario Santiago Papasquiaro. La seva poesia el ressona als murs del lloc, a cada glop i d'aquí a tota la ciutat. L'home comença un recorregut pel fòrum complet, en un trajecte escènic que intenta transformar l'espai en una ciutat de Mèxic, real i imaginada. Real perquè a partir de testimonis gravats o llegits (tant pel protagonista, com per col·laboradors i fins i tot el públic, en un exercici participatiu) es reconstrueix ciutat de Mèxic a través de tres dècades marcades per la presència del poeta. Imaginada perquè a partir del moviment escènic i la poesia de Papasquiar, la recrea, a la ciutat, com un espai del llenguatge, de la paraula, del poema escrit en tovallons, en papers, sobre el poema d'algun o alguna col·lega de generació.

Aquesta posada en escena parteix de tres textos que serveixen com a eix: Carte d’identité y Sueño sin fin (de Mario Santiago Papasquiaro) y El maravilloso estupor (de Mara Larrosa, Geles Lebrija Larrosa y Pita Ochoa), per des d'ells fer servir els testimonis i els moviments escènics com a eines centrals.


Fitxa artística
Dramatúrgia i actuació: Francisco de León
Direcció: Diana Magallón
Productora d'escena i assistent de direcció: María Alejandra Bermúdez
Notes de direcció i assessoria audiovisual: Bruno Ruiz
Producció: Col·lecció López-Triquell i Ediciones Sin Fin
Duració: 75 minuts




Activitat organitzada en el marc de l’exposició Infrarrealisme. La insurrecció permanent