Casa America Catalunya

Sinopsi
Papel de Arroz s'inicia amb un tremolor: al sud de l'Equador, prop de mitjanit, un terratrèmol de magnitud 7.2 va provocar una commoció que va fer que tot esclatés. Les rèpliques d'aquella catàstrofe, que la poeta Bernardita Maldonado va viure quan era nena, ara ens arriben a tots des d'aquest llibre que també s'expandeix i tremola: és la biografia d'un germà que no va poder néixer aquella nit, el rescat d'una infància trencada i l'evocació d'un món familiar perdut. És un viatge fundacional pel paisatge andí, i una reflexió, des de la intimitat i la memòria col·lectiva, sobre l'ordit d'una ferida. Sempre amb la voluntat de restituir, ací on el dolor sembla tocar-ho tot, la vida i el seu relat.

Del pròleg de Cristina Burneo Salazar:
«Els poemes marquen un camí sobre els vincles que ens dóna el parentiu: intensos, dolorosos, fonamentals. Ens mostren que la biografia, pretesament la narració de la vida duna persona, és en realitat una tasca impossible en els termes en què aquesta paraula és definida per la freda limitació dels diccionaris. No hi ha biografia individual, sinó una sèrie de nusos filials, amorosos, en connexió amb tots els éssers de la terra».

Bernardita Maldonado (Loja, Equador). És poeta i doctora en Literatura Comparada. Entre els seus llibres de poesia destaquen Biografía de pájaros (2007) i Con todos los soles lejanos (2015). Poemes seus s'han publicat a les revistes Auca, Cuadernos del Matemático, Guaraguao i Rocinante, una publicació quitenya en què col·labora habitualment. Com a assagista s’ha centrat en la recuperació de la memòria literària de l’Equador amb publicacions com l’estudi introductori a La extraña soledad del corazón, la poesia completa d'Hèctor Manuel Carrión; Una soledad volcánica, la correspondència del poeta Efraín Jara Idrovo; Su sombracomo un mapa, un estudi de la poesia de Kelver Ax i Su sombra como un mapa 1930-1972 de Carlos Manuel Espinosa.

María Negroni. Autora argentina, entre els nombrosos llibres que ha publicat es troben Arte y Fuga, Cantar la nada, Elegía Joseph Cornell, Interludio en Berlín, Exilium, Objeto Satie, Archivo Dickinson, Oratorio y Escenas de lenguaje (poesia); Ciudad Gótica, Museo Negro, El testigo lúcido, Galería Fantástica, Pequeño Mundo Ilustrado, El arte del error y La idea natural (assaig); El sueño de Úrsula, La Anunciación y El corazón del daño (ficció). El seu darrer llibre és Colección permanente. Va obtenir les beques Guggenheim i Fundació Octavio Paz en poesía, el Premi Internacional d'Assaig Segle XXI, dos Premis de la ciutat de Buenos Aires el 2021 i la beca del DAAD Programa Internacional d'Artistes a Berlín 2024/2025. A més, el seu llibre Islandia va rebre, en la seva versió en anglès, el Premi al Millor Llibre de Poesia en Traducció de l'any del PEN American Center (Nova York, 2002) i el seu llibre de poemes, Utilidad de las estrellas va rebre el Premi Margarita Hierro de España. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès, francès, italià, suec i portuguès.

Tancamanet musical: Dani Puchá
Músic equatorià, la seva carrera transita entre la docència, la composició i la interpretació. Va estudiar a l'Escola Superior d'Estudis Musicals - Taller de Músics (Barcelona). Amb una herència familiar marcada per la música, avui combina el violí amb el folklore, el jazz i la música per a cinema.


Col·labora: