Colgada a la punta dels mapes, Tierra de Fuego ja no es dibuixa envoltada
de feres voraces o monstres inversemblants. Ara tot és més real.
També, més fràgil. En aquesta illa argentina, hostilitat i supervivència comencen
a trobar diferents significats. Fruit de l’escalfament global, la
natura ja no viu ancorada en un paisatge immutable, i són moltes les publicacions
acadèmiques i científiques que alerten dels impactes mediambientals
que amenacen amb transformar negativament també la vida
d’aquest punt aïllat del nostre planeta. L’exposició fotogràfica Finisterrae,
del fotògraf i antropòleg argentí Nicolás Janowski, ens en parla.
Janowski explora les arrels de l’illa i ens endinsa en un món on els límits
de la realitat es difonen. Glaç. Estels. Vent. Foc. Negre. Blau. Mort. Vida.
La poètica de les imatges al servei d’un mateix punt de silenci, reflexió i
pensament reactiu. La mostra, crítica davant de qualsevol mesura que
signifiqui menysprear o desacreditar la transcendència del canvi climàtic,
ofereix una particular mirada d’un lloc límit a l’extrem sud del continent
americà.
A Finisterrae també es posen a l’abast del visitant lectures diverses: les
primeres narracions realitzades sobre l’illa, escrites per viatgers, navegants,
missioners i antropòlegs, i les darreres i més recents publicacions
de recerques científiques sobre l’impacte del canvi climàtic a la biodiversitat
de la zona. En aquesta contraposició, la metàfora de la fi del món
persisteix tot projectant noves i actualitzades lectures. Serà novament
aquest punt del mapa la última frontera de la civilització? Podem, el 2019,
entendre “civilització” en els mateixos termes que a les darreries del s.
XVIII? Davant els enormes desafiaments i perills que ens portaran les
conseqüències del canvi climàtic, estem sent realment civilitzats?
Marta Nin i Camps
