Casa America Catalunya

A principis del segle XX, la Terra del Foc, situada a la regió més austral de la Patagònia, és un lloc sense amo. Decidits a conquerir-la, els colons europeus exterminen Selk’nam, Aonikenk i Kawésqar, els pobles originaris del lloc. Aquest territori infinit, on la calma immensa de l'estepa es troba amb la fúria del Pacífic i la terrible inclemència del clima, és alhora un escenari de belleses sublims i crims atroços. Però, sovint, la misèria dels uns és una oportunitat per als altres. Karlo i Lupo, dos genets forjats que fugen de la llei, es guanyen la vida com a caçafortunes: assassinen aborígens i venen les seves restes com a trofeus.

Quan Karlo mor, Lupo, el seu deixeble, és capturat per aquells a qui donava caça. En el seu captiveri, coneixerà la misteriosa Philipa Tanghe, anarquista blanca que lidera un grup de Selk’nam en la lluita contra l'Estat xilè, i el jove bandoler haurà de lluitar contra l'adversitat i els seus propis prejudicis per complir l'última voluntat del seu mentor.

El protagonista d'aquest llibre té divuit anys quan deixa casa seva i viurà a un monestir. Vol passar la resta de la vida en solitud i silenci. Ho intenta. Un any després, mor. Diuen que ho ha matat la guerrilla, com a tants. Però la veritat és una altra.

Sé morir ens torna als records de la seva infància hostil: un soterrani; atzucacs dels quals tot el veïnat vol marxar i no tornar; la mare, que porta olor d'aiguardent i que de vegades no torna per un parell de dies; lleixes d'aigua i ulls que cremen la nit de l'incendi; l'insomni; una identitat íntima amb prou feines intuïda. Però una infància marcada a foc també per la presència de la seva germana, única terra ferma, còmplice i companya de secrets, desvetllaments i invencions: amb ella és amb qui busca rostre a les muntanyes, escolta cassets o medita sense saber que el que fan és això.
Quines ferides i misteris ens empenyen a posar fi a tot? És possible abandonar els llocs que ens van trencar? Amb una escriptura poètica i descarnada, Elena Mesa explora aquí la possibilitat de sortir indemne d’una infància devastadora i la fragilitat de l’existència.

Impulsat pel desig d'entendre les raons del seu abandonament, José Ángel es llança a les carreteres que circumden el Golf de Mèxic, on els records difusos de la infantesa es barregen amb onades de calor, mar i supersticions alienígenes. Però no viatja sol. A José Ángel l'acompanya Itzel, una astrònoma introspectiva que, com ell, carrega amb els seus propis fantasmes familiars. Pel camí, tots dos descobriran que perdre's i divagar és, en realitat, una manera de confrontar-se a si mateixos.