Casa America Catalunya

El seminari ha abordat qüestions com la perspectiva històrica en el control de drogues, les noves polítiques en la matèria, els diners de les drogues i el seu circuit a escala mundial, el narcotràfic i la captura de l'estat, la violència a les polítiques de drogues i les drogues a les ciutats. Deu dels ponents ha compartit la taula final on, a manera de resum, han compartit les seves reflexions sobre l'immediat futur de les polítiques globals en matèria de drogues després de l'impacte de les recents mesures de legalització del cànnabis a Canadà, alguns estats dles EUA i l’Uruguai.

"Cal buscar companys de camí i alertar l'opinió pública. Aquests avenços no són excessos sinó conquestes de drets", afirma Augusto Vitale, exdirector de l'Institut de Control i Regulació del Cannabis a l’Uruguai. És la seva resposta als temors expressats pel colombià Rodrigo Uprinmy i l'espanyola Araceli Manjón-Cabeza en el sentit que la legalització de la marihuana "congeli" i "censuri" el debat sobre la despenalització de la resta de drogues.

Mesures globals
La periodista mexicana Ana Lilia Pérez recorda que el gran repte és enfortir les institucions i atacar els mercats negres generats pel narcotràfic i la seva intrínseca violència associada, en un marc de "iniciatives globals per a un fenomen global". En aquest sentit, la seva compatriota Lisa Sánchez ha subratllat l'efecte pervers de la legalització del cànnabis en part dels Estats Units: el trànsit de patents d'aquesta substància del Nord al Sud, on es produeix, però segueix sent il·legal.

Per la seva banda, Luis Jorge Garay, colombià, director de l'Observatori sobre Xarxes Il·lícites Transnacionals, apunta que aquestes mesures han d'anar forçosament acompanyades de la construcció de societats incloents, en què els subjectes siguin "ciutadans i no habitants". Orlando Zaccone, comissari de policia de Rio de Janeiro, li ha secundat: "No aconseguirem la justícia social només legalitzant les drogues".

"La criminalització ha fracassat. L'addicte a les drogues no pot ser considerat un delinqüent. Cal una regulació adequada en funció del context de cada país", sosté l'investigador en Farmacologia Química Molecular Rafael Maldonado, que adverteix: "A Europa, els principals problemes sociosanitaris els causen dues drogues legals, el tabac i l'alcohol". A Barcelona s'hi afegeixen la cocaïna i l'heroïna com a objecte de “preocupació” de l'Observatori de Salut Pública de la ciutat, explica la directora d'aquest organisme, Maribel Passarin.

Així doncs, i davant d'una hipotètica legalització del cànnabis, de la qual tant se’n parla, Joan Colom, sotsdirector de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, matisa que "els canvis de paradigma no impliquen un augment de consum" mentre la delegada del Govern d'Espanya per al Pla Nacional sobre Drogues, Maria Azucena Martí Palacios, reclama prudència: "La regulació ha d'estar sempre en alerta perquè se'ns pot anar de les mans". Un aspecte en què hi incideix l'expresident de Colòmbia, Ernesto Samper: "No hem de sortir del fonamentalisme prohibicionista per caure en el fonamentalisme legalizador".

Cànnabis legal
En el seminari també s'han contrastat resultats de les experiències reguladores del cànnabis en països com l'Uruguai o Portugal. "La Llei del Cànnabis ens ha permès perseguir amb més eficiència al narcotràfic", explica l'uruguaià Vitale. "La nostra principal responsabilitat és ara amb els països que s'han quedat enrere", subratlla Joao Castel-Branco, coordinador per als Problemes de Drogues a Portugal.

"Sud-amèrica és la regió del món que ha pagat els més alts costos en aquesta lluita inútil contra les drogues, que ha estat dura amb els tous i tova amb els durs", recorda Ernesto Samper. Marco A. Jiménez, sergent dels Mossos d'Esquadra, la policia catalana, assenyala que "els narcos actuen com autèntiques empreses, intentant incorporar sempre als millors" mentre Luís Jorge Garay posa el dit a la nafra: "Sense rentat d'actius, l'economia dels Estats Units podria contreure’s un 15%".

"Qui guanya amb la il·legalitat d'aquest negoci? Els delinqüents de guant blanc sempre guanyen", remarca Ana Lilia Pérez. Al seu Mèxic natal, des de l'inici de la guerra contra les drogues decretada l'any 2006 per l'aleshores president del país Felipe Calderón, "les organitzacions de narcotraficants han passat de 12 a 240. El 60% s’hi dediquen al sicariat", ha informat Lisa Sánchez. Mentrestant, al Brasil, on el 90 per cent dels empresonats ho són per tràfic de drogues per quantitats de només un gram, "les presons, on cada dia hi moren 4 interns, són una màquina de matar en comptagotes", ha denunciat Zaccone.

Prohibicionisme
A l'altre extrem, i com a capdavanter del prohibicionisme, s'hi ha manifestat David Murray, codirector del Centre d'Investigació sobre Abús de Substàncies del Hudson Institute dels Estats Units. "La vaguetat de les propostes de descriminalització és preocupant. La legalització comercial de la marihuana als Estats Units ha provocat efectes astronòmics de prevalença, el que generarà una problemàtica catastròfica. Amb la regulació tenim milers de morts per sobredosi. A més, el 95% dels addictes rebutja els tractaments públics. La descriminalització només empitjorarà les coses", ha afirmat.

"Les polítiques de reglamentació de les drogues persegueixen millorar la situació en salut, drets humans i violència a les societats", li ha replicat Araceli Manjón-Cabeza, directora de la Càtedra Extraordinària de la Universitat Complutense de Madrid Drogas Siglo XXI.

“El debat sobre la regulació ha possibilitat parlar d’altres temes com el desenvolupament sostenible o els drets humans. El viatge fins aquí ha pagat la pena doncs tampoc estem tan malament”, ha conclòs Constanza Sánchez, de l’International Center for Ethnobotanical Education.