Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
31/01/2023 / Barcelona

La Biblioteca recomana: Fenòmens Singulars

Us presentem algunes novetats de la Biblioteca que volem destacar per la seva singularitat: un còmic d'humor francès a la mexicana, En Pie los muertos, de Frantz Duchazeau; la primera novel·la d’un poeta consagrat, Efímera, de Bruno Montané Krebs; la biografia d'un jutge quítxua, Apuko, de Juan Ignacio Robles i Alfredo Toaquiza; una aproximació a la literatura a partir de la història dels mapes, Leyendas de los mapas, de Pedro García Martín; i per tancar la selecció, el poemari infrarrealista, Ala prístina, de Mara Larrosa.

En pie los muertos: fantasía macabra / Frantz Duchazeau (Angulema, 1971)

És el cinquè llibre del dibuixant i guionista francès. Un còmic d'humor, il·lustrat en blanc i negre sobre la revolució mexicana.

Emiliano, fill de Zapata, és el vigilant del cementeri i somia amb venjar la mort des seu pare. Durant les festivitats mexicanes del Dia de Morts, farà emergir els esquelets de les seves tombes i una estranya processó anirà cap al poble per venjar-se dels seus opressors. Una fantasia macabra plena d'humor que evoca de manera surrealista la Revolució mexicana.

Leyendas de los mapas: Una lectura geopolítica de la cartografia / Pedro García Martín (Madrid, 1957)

Historiador i escriptor, ha publicat més d’una quinzena de llibres. Una part, dedicada a coneixements sobre l'Europa rural actual, les creuades i el segle d'or espanyol i treballant també un vessant literari a través de gèneres com el conte, la poesia, la novel·la i l'assaig.

La paraula «llegenda» té dos accepcions: la cartogràfica, que explica els símbols del mapa, i la literària o escrita, que sorgeix del propi mapa i alimenta la fantasia de qui el contempla i fa volar la imaginació. A aquestes llegendes literàries se n'acull l’autor per recórrer la història dels mapes, des dels primers que es van dibuixar --els ideogrames de petroglifs i de les tauletes d'argila o papirs de l'antiguitat-- fins els detallats i interactius de Google Maps d'avui dia. En la primera part realitza un recorregut, cronològic i alhora espaial, per la història dels mapes i la seva interpretació filosòfica i cultural. En la segona part, es focalitza en la iconografia. Finalment, la tercera part està dedicada a tres temes que sempre han estat relacionats: mapes, literatura i viatges.

“Llibres com aquest són un tresor en sí en tant contenen a les seves pàgines coneixements i fabulacions que la humanitat ha anat arrossegant des dels seus orígens” -- Julio Llamazares.

Apuko. Una historia de vida: Espiritualidad, pintura y lucha indígena en el mundo andino / Juan Ignacio Robles Picón (Juanito); Alfredo Toaquiza Ugsha (Apuko)

Apuko és una etnografia en forma de relat de vida d'Alfredo Toaquiza Ugsha, líder i jutge indígena d'origen quítxua nascut als Andes de l'Equador, pintor reconegut de l'anomenada pintura andina de Tigua i coneixedor de l'espiritualitat andina. Escrit i narrat a quatre mans entre el protagonista i Juan Ignacio Robles, antropòleg i també protagonista indirecte de la narració. Cada capítol conté il·lustracions del propi autor.

Efímera / Bruno Montané Krebs (Valparaíso, 1957)

Primera novel·la de l'escriptor xilè, fundador, juntament amb altres poetes, del moviment poètic Infrarrealista. Ha publicat sis llibres de poemes, articles a revistes de Mèxic, Xile, França i Espanya i ha estat inclòs en diverses antologies.

Un jove poeta centreamericà viatja a finals del segle XIX a un país del Sud d’Amèrica per “veure coses que mai ha conegut ni viscut”. Amb el cabal d'experiències i lectures noves que allà hi atresora, madurarà la veu que acabarà renovant i modernitzant la poesia en llengua espanyola.

“Sembla como si Bruno Montané hagués escrit novel·les tota la seva vida i, en una ostentació de pudor o de sadisme, s'hagués negat a publicar-les. Efímera es tot el contrari del que el seu títol afirma: una novel·la sòlida, addictiva i perdurable” -- Pablo Martín Sánchez

Ala prístina / Mara Larrosa (Ciutat de Mèxic, 1955)

Mariana Larrosa, poetessa, va començar a vincular-se a la poesia al 1974 quan va assistir al taller de poesia Juan Bañuelos. Allà va començar a relacionar-se amb els i les poetes que van fundar el moviment infrarrealista, del què també va formar-ne part. Des del 1975 ha participat en diversos recitals i la seva poesia s'ha publicat a diverses revistes de Mèxic, Perú, l'Argentina, Espanya, els Estats Units d'Amèrica i Alemanya. Ala prístina és un poemari escrit entre el 1975 i el 1977, l'etapa més significativa del moviment infrarrealista.

"Aquests poemes són, sense haver-ho pretés, una invitació a “malmetre les pors” que avui proclamen la sana distància i un avís diví sobre la nostra pròpia eternitat que no és física, doncs “no són aquestes formes les perdurables, / si no allò que fa que hi existeixin, respirin”." -- Claudia Kerik


Us recordem que per motius d’aforament cal demanar cita prèvia per visitar la Biblioteca. Podeu sol·licitar cita a través del correu biblioteca@americat.barcelona

Podeu retornar els vostres préstecs sense demanar cita de dilluns a divendres, de 10:00h a 19:00h a la recepció de Casa Amèrica Catalunya.

Biblioteca especialitzada en la cultura i la història d'Amèrica Llatina