Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
22/02/2023 / Barcelona

Poesia des del cor

Casa Amèrica Catalunya ha estat escenari de Recibir al dictado la fabulosa falta, vetllada poètica en què Aurelio Major, Edgardo Dobry, Blanca Llum Vidal i Laia López Manrique han recolzat María Negroni tot llegint una selecció de les seves respectives creacions poètiques.

Negroni, poeta, escriptora i traductora argentina considerada un dels referents contemporanis del gènere poètic, ha llegit per la seva banda poemes dels seus llibres Oratorio i Las afueras del mundo, on dialoga amb l'obra del pintor i dissenyador uruguaià Fidel Sclavo. Negroni acaba de publicar a Espanya El corazón del daño, novel·la que gira al voltant de la pèrdua.

Un públic entregat ha omplert el nostre auditori per gaudir d'aquest recital excepcional.

Veure vídeo íntegre de de Recibir al dictado la fabulosa falta, recital de poesia amb Maria Negroni, Aureli Major, Edgardo Dobry, Blanca Llum Vidal i Laia López Manrique

La poesia de María Negroni (1951), publicada al llarg de gairebé quatre decennis, ha estat objecte de múltiples reconeixements (la beca Guggenheim i els premis Octavio Paz i Konex, entre d'altres) a Amèrica, on va ser molts anys docent a Sarah Lawrence College a Nueva York i ho és actualment a la Universitat Tres de Febrero de Buenos Aires. Entre els seus llibres hi destaquen Oratorio (Vaso Roto, 2021), Archivo Dickinson (Vaso Roto, 2019), Exilium (Vaso Roto, 2016), Interludio a Berlín (Pre-Textos, 2014), Cantar la nada (Bajo la Luna, 2011), Arte y fuga (Pre-Textos, 2004) i el Viaje de la noche (Lumen, 1994), entre d'altres.

L'obra poètica del també assagista i crític Edgardo Dobry (Rosario, 1962) comprèn els llibres Cinética (Dilema, 2004), El lago de los botes (Lumen, 2005), Cosas (Lumen, 2008), Contratiempo (Adriana Hidalgo, 2013) i El parasimpático (Club Editor, 2021), el qual li va merèixer el premi Ciutat de Barcelona. El 2010 va rebre la beca Guggenheim. El llibre més recent és l'assaig Celebración: a través de la poesía americana (Trampa, 2022). És professor de la Universitat de Barcelona.

El poemari més recent del també traductor i editor Aurelio Major (1963) és Pródromo (2019, Libros de la Resistencia a Espanya i Vaso Roto a Amèrica). Ha editat l'obra d ́Edmund Wilson,
Basil Bunting, Eliot Weinberger, Tomás Segovia, Ida Vitale i Francisco Ferrer Lerín. És traductor
a l'espanyol de l'obra de Susan Sontag. I de la de Charles Tomlinson, Michael Hamburger i
George Oppen, entre altres poetes de llengua anglesa. Actualment està culminant la traducció de Poesía de la Cábala, de Peter Cole (Vaso Roto).

La poeta Laia López Manrique (Barcelona, 1982) ha publicat La mujer cíclica seguit de Speculum (La Garúa, 2022), Periférica interior (Stendhal Books, 2021), Speculum (Ejemplar Único, 2019), Transfusas (Ediciones del 4 de Agosto, 2018), Desbordamientos (Tigres de Papel, 2015), La mujer cíclica (La Garúa, 2014) i Deriva (Universidad de Zaragoza, 2012). Els seus poemes han estat traduïts a múltiples idiomes i se n’han fet antologies a diverses compilacions i revistes espanyoles i internacionals.

La poeta i traductora Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) ha publicat La cabra que hi havia (Documenta Balear, 2008), Nosaltres i tu (Lleonard Muntaner, 2011), Homes i ocells (Club Editor, 2012), Aquest amor que no és u/Este amor que no es uno (Ultramarinos, 2018), Amor a la brega (Pagès 2018) i La princesa sou Vós (Club Editor, 2022), entre d'altres. Ha editat la poesia d`Ángel Guimerà, les cartes de Mercè Rodoreda a Anna Murià i els contes de Víctor Català.