Casa America Catalunya

Una dona es pregunta si no hauria estat millor no ser mare, una parella de professores competeix i s'acompanya amb la mateixa intensitat, dues adolescents busquen maneres d'escapar del seu destí, un grup d'amigues a Madrid s'obsessiona perquè una d'elles decideix tenir un fill d'un home que va conèixer a Tinder. Personaje secundario compon magistralment un bestiari femení per endinsar-se en el que suposa viure carregant un món interior espès, complex i saturat, que s'imposa sobre l'ànim dels seus personatges com una força fosca. Les dones d'aquests contes orbiten al voltant dels seus homes, miren cap a una altra banda i intenten mantenir a ratlla el seu propi soroll, callar les coses que saben d'elles mateixes; carreguen amb un monstre que amenaça de devorar-les. Cada conte s'endinsa en la ficció per escrutar el pou de què parlava Natalia Ginzburg i construeix, amb una tensió interna, particular i exclusivament femenina, un sistema per pensar què significa avui ser dona i estar al món.

En hotels de pas, on les vides es freguen sense tocar-se, una dona habita un temps suspès. Es desplaça entre habitacions, bars en penombra i recepcions buides. A fora, la ciutat batega; a dins, tot es repeteix amb una precisió inquietant. Alguna cosa en l'ordre de les coses s'altera quan coneix dues dones: la Irene, una recepcionista que es mou entre el caos i la calma, i la Clara, una estrangera la presència de la qual introdueix una nova forma d'inquietud. La possibilitat d'un vincle o d'una coincidència obre una escletxa en aquesta vida de trànsit. Però en un món provisional, què significa quedar-s'hi? A través d'escenes subtils, La distancia era frágil explora la solitud contemporània, la identitat desplaçada i la il·lusió de simetria.

La història d'una guerra que no va ser. Una exploració tendra i colpidora sobre com s'hereta la violència i com es construeix l'enemic. Patagònia, 1978. Els exèrcits de l'Argentina i Xile es preparen per a una guerra que mai no esclatarà. En un remot poble fronterer, en Quito, un adolescent fascinat pel conflicte imagina trinxeres, enemics invisibles i batalles decisives al costat de la seva colla d'amics. Mentre els adults organitzen apagades preventives i la dictadura dissimula la tensió sota l'eufòria del Mundial, els nois aixequen el seu propi teatre d'operacions. Fins que una troballa inesperada —un tanc abandonat— transforma en una realitat inquietant la fantasia d'uns joves que tot just comencen a buscar el seu lloc al món. Amb ecos d'El desierto de los tártaros i El señor de las moscas, Tomás Sánchez Bellocchio compon una novel·la d'aprenentatge marcada per la tensió, l'amistat i la traïció.