Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
29/09/2023 / Barcelona

L’atzucac de la democràcia peruana

“Només el 8% dels peruans creu en la democràcia. Com la imposes en una població que no hi té fe?” L'escriptor Santiago Roncagliolo va definir així l'envergadura de la fragilitat democràtica que pateix el Perú. La situació es va agreujar a principis d'aquest any amb mobilitzacions massives en demanda d'eleccions i una dura repressió policial amb un balanç de 60 persones mortes.

Roncagliolo va abordar la crisi peruana amb Jordi Solé, vicepresident de la Delegació per als Països Andins del Parlament Europeu, en una nova sessió del cicle Processos democràtics, democràcies en procés que organitzem al costat de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. El diàleg va ser presentat per Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya, i moderat per la periodista i experta en política internacional, Lali Sandiumenge.

Veure sessió íntegra de la sessió Perú, la fragilitat democràtica que no cessa.

A la seva fotografia inicial sobre la crisi del sistema polític peruà, Roncagliolo i Solé han coincidit a destacar la demolició dels contrapesos del poder: “L'Executiu és nomenat pel Legislatiu. Les aliances polítiques es fan i desfan sense intentar governar, l'interès és promulgar normes que protegeixin els congressistes i defensin els seus interessos. El sistema és altament volàtil, sense referents ideològics. En aquest deteriorament institucional, tot és imprevisible”, ha explicat Santiago Roncagiolo.

Jordi Solé ha expressat la seva preocupació pel “molt incert” futur del país “en un sistema tan fragmentat i desconnectat de la realitat del carrer marcada amb desigualtats cròniques i discriminació de grups ètnics i on el 70% de l'economia és informal”. "La desigualtat al Perú fa que hi hagi dos països enfrontats", ha afegit Roncagliolo.

Idees letals
Per al periodista i escriptor, la desafecció abismal dels peruans amb el sistema i classes polítiques s'inicia a principis dels 90 amb l'arribada d'Alberto Fujimori al poder, una etapa que deixa “idees letals” per a la democràcia. Roncagliolo n’ha mencionat algunes: la política és un “antre de vici”, la solució és la "liberalització econòmica total" i el Perú “no està preparat per a la democràcia”.

Solé i Roncagliolo també han carregat contra el suposat èxit econòmic del Perú els últims anys, amb el Producte Interior Brut (PIB) multiplicant-se per 4 des dels 90. "Amagava una problemàtica molt profunda", ha assenyalat l'eurodiputat. Segons Roncagliolo, “el Perú no creixia sinó que no gastava”, i ha recordat que amb la pandèmia de la Covid van desaparèixer els projectes socials: “Vam arribar a tal desastre que tant amb diners com sense et mories”, ha afirmat. Durant la pandèmia, el Perú va ser el país americà amb més morts per càpita, ha apuntat Solé.

Convocatòria d’eleccions
Tots dos contertulis també han subratllat que la convocatòria d'eleccions --principal demanda de les protestes, que ho exigeixen a la presidenta Dina Boluarte, substituta de l’anterior president electe Pedro Castillo, destituït pel seu intent de cop d'estat de desembre passat-- no solucionaran per si soles els problemes a quals s'hi enfronta el Perú. Però sí han manifestat el seu suport a unes eleccions tan netes com sigui possible, lliures, justes i transparents.

“Depèn dels peruans i peruanes prendre les decisions per sortir de la crisi. Europa no aprovarà sancions contra el govern del Perú, estaria fora de lloc. Volem ajudar la societat civil, investigar la repressió i dur els seus responsables davant dels tribunals”, ha dit Jordi Solé. Al respecte, Roncagliolo ha qualificat "d'alarmant" el suport popular al Perú a la repressió de les protestes.

Ja en el torn de preguntes per part del públic assistent, Santiago Roncagliolo ha respost a una interpel·lació sobre la influència de les xarxes i de les fake news en aquesta crisi: “Al Perú qualsevol cosa absurda potser és viable... El que passa allà no ho entén ni un catedràtic”.