Casa America Catalunya

Sinopsi
A l'escena un home que, des d'una cantina de la Ciutat de Mèxic, es troba amb la veu de Mario Santiago Papasquiaro. La seva poesia el ressona als murs del lloc, a cada glop i d'aquí a tota la ciutat. L'home comença un recorregut pel fòrum complet, en un trajecte escènic que intenta transformar l'espai en una ciutat de Mèxic, real i imaginada. Real perquè a partir de testimonis gravats o llegits (tant pel protagonista, com per col·laboradors i fins i tot el públic, en un exercici participatiu) es reconstrueix ciutat de Mèxic a través de tres dècades marcades per la presència del poeta. Imaginada perquè a partir del moviment escènic i la poesia de Papasquiar, la recrea, a la ciutat, com un espai del llenguatge, de la paraula, del poema escrit en tovallons, en papers, sobre el poema d'algun o alguna col·lega de generació.

Aquesta posada en escena parteix de tres textos que serveixen com a eix: Carte d’identité, El maravilloso estupor (de Mara Larrosa, Geles Lebrija Larrosa i Pita Ochoa) i Sueño sin fin, per des d'ells fer servir els testimonis i els moviments escènics com a eines centrals.


Fitxa artística
Dramatúrgia i actuació: Francisco de León
Direcció: Diana Magallón
Notes de direcció i assessoria audiovisual: Bruno Ruiz
Producció: Col·lecció López-Triquell i Ediciones Sin Fin


Activitat organitzada en el marc de l’exposició Infrarealisme: la insurrecció permanent