Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
08/06/2021 / Barcelona

Fernando Morales-de la Cruz, fundador de 'Cartoons for Change': "Volem conscienciar el món de la gravetat del treball infantil"

Aquest dissabte 12 de juny és el Dia Mundial contra el Treball Infantil. L'organització Cartoons for Change, fundada per l'activista humanitari i periodista guatemalenc Fernando Morales-de la Cruz, impulsa des de fa dos anys una campanya de caricaturistes per conscienciar sobre una problemàtica que afecta uns 300 milions de nens arreu del món, amb especial incidència a l’Amèrica Llatina. En la següent entrevista, Morales-de la Cruz lamenta la inacció sobre el treball infantil d’organismes internacionals, governs, corporacions i ONG i sosté que darrere de l'anomenat Comerç Just s'amaga més mà d'obra infantil que en altres sectors. “Arrabassar la infància dels nens i nenes per posar-los a treballar és sens dubte un dels pitjors crims de lesa humanitat”, afirma.

Quan sorgeix la campanya de Cartoons for Change contra el treball infantil?
Cartoons for Change va néixer l'abril del 2019 com a part de la lluita per eradicar el treball infantil que vaig iniciar el 2014. A més d'activista de drets humans sóc periodista i exconsultor polític i en el nostre treball se sap que els caricaturistes editorials destaquen sempre per la seva capacitat única de comunicar a tothom i, especialment, per la seva habilitat per criticar els poderosos amb molt poques paraules.

Quin és l'objectiu de la campanya?
La nostra meta és que centenars de milions de persones en tots els continents tinguin consciència de la gravetat de la feina infantil i no romanguin indiferents. Òbviament, en atacar corporacions i dirigents polítics Cartoons for Change busca que les grans empreses i els poders polítics siguin part de la solució a la feina infantil i no part del problema, com passa ara.

Quina ha estat la resposta dels il·lustradors i caricaturistes convocats?
Sorprenentment, més de 50 caricaturistes van respondre a la primera convocatòria del Dia Mundial Contra el Treball Infantil al juny del 2019. Ara ja tenim relacions amb centenars de caricaturistes en tots els continents.

Aquest 12 de juny és el Dia Mundial contra el Treball Infantil. Quin és l'impacte avui d'aquest problema?
Contràriament al que diu l'Organització Internacional del Treball (OIT), gairebé 300 milions de nens treballen avui arreu del món. L'OIT subestima, per raons polítiques, les xifres del treball infantil a Àsia, en més de 100 milions, i a l'Àfrica, en més de 30. 2021 és oficialment l'Any Internacional per a l'Eliminació del Treball Infantil i el treball infantil s'ha incrementat.

A què es deu aquest augment de la feina infantil?
El treball infantil és la forma més fàcil que tenen les corporacions i empreses de qualsevol mida per reduir despeses i incrementar utilitats. Aquests últims 14 mesos han estat especialment greus per als nens pobres ja que la pandèmia ha incrementat la misèria i el treball infantil. Alguns països com Mèxic accepten que el treball infantil s'ha incrementat gairebé un 50%. Això és terrible. La veritat és que el treball infantil s'ha incrementat a tota l’Amèrica Llatina. Des de Mèxic fins al sud de l'Argentina i Xile. Les xifres de treball infantil de Centreamèrica són alarmants. El treball infantil no és només conseqüència de la misèria, és també causa de la misèria futura.

Per què l’Amèrica Llatina és una de les regions més afectades pel treball infantil?
El 2020 l'OIT es va atrevir a dir que poc més de 6 milions de nens realitzaven treballs perillosos a l’Amèrica Llatina. Aquesta xifra és absolutament falsa. Avui és fàcil afirmar que només a Mèxic i Guatemala treballen més de 6 milions de nens i que les xifres de treball infantil de la regió sobrepassen el 10%. Fins i tot en molts països no estan molt lluny del 20% de la població total de nens. Això és molt greu.

Qui són els grans beneficiats pel treball infantil?
Les grans corporacions i els països desenvolupats. El treball infantil permet a les grans corporacions reduir els costos de mà d'obra i de les matèries primeres i incrementar les utilitats. Hi ha moltíssimes corporacions que es beneficien de l'explotació de més de 100.000 nens. També hi ha corporacions amb més de 500.000 nens en la seva cadena de subministrament. A nivell de països, la Unió Europea és la gran beneficiària de la feina infantil en cafè, cacau i molts altres productes. Això malgrat la seva obligació de respectar els drets humans, protegir els drets de la infantesa i donar suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible. Hi ha països com Noruega que presumeixen de respectar els drets humans mentre el Fons de Pensions de Noruega -accionista en més de 8.800 corporacions- es beneficia de l'explotació de desenes de milions de nens pobres invertint en les corporacions que exploten nens indefensos.

Què fan els governs al respecte?
No puc dir que conegui a un sol cap de govern o ministre que faci alguna cosa veritablement seriosa per eliminar el treball infantil. He conversat amb molts a Davos, Brussel·les, Berlin, París... Tots diuen defensar els nens mentre defensen els interessos dels qui exploten als nens. La presidenta de la Comissió Europea em va assegurar personalment tolerància zero amb el treball infantil en una trobada casual que vam tenir al Parlament Europeu. Però en l'Any Internacional per a l'Eliminació del Treball Infantil, ni la Unió Europea ni cap país europeu té un pla real per eliminar el treball infantil, ni tan sols per al cafè, te i cacau "Comerç Just" que beuen els polítics a La Moncloa, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu, a la Comissió Europea o a qualsevol de les seus de govern a les 27 capitals a Europa.

Fins a quin punt la pandèmia del coronavirus ha invisibilitzat la problemàtica del treball infantil i amb quines conseqüències?
Molts diuen que tot és culpa de la pandèmia. La veritat és que molts dels que ho diuen són els responsables de l'explotació, o, en el millor dels casos, de la manca d'acció per a l'eliminació de la feina infantil, com l'OIT. La pandèmia ha incrementat la misèria i això ha incrementat el treball infantil.
Què pot passar amb el treball infantil en el proper escenari
post-pandèmia, amb les urgències per recuperar l'activitat i els beneficis anteriors a la crisi?
La veritat és summament trista, a molt poques persones en els mitjans de premsa i en la política els interessa discutir i resoldre les causes profundes de la feina infantil. Abunden les falses campanyes per defensar els drets humans, els drets dels infants, per eradicar la misèria i per eliminar el treball infantil. Un bon exemple d'aquestes falses campanyes és el mal anomenat Comerç Just: Hi ha més treball infantil en el cafè, cacau i te "certificats" com a "ètics" que en la majoria dels no "certificats". El que cal són veritables i profunds canvis sistèmics en el comerç exterior i l'aplicació de la llei, independentment de si es tracta de les empreses més grans del país o del món, d'ONG o d'esglésies. No s'hauria de donar cap ajut per al desenvolupament a cap organització pública o privada que violi els drets humans, encara que sigui una església.

Què implica per a la Humanitat arrabassar la infància dels nens i nenes per posar-los a treballar?

És sens dubte un dels pitjors crims de lesa humanitat. Crim que només és possible a causa de la indiferència de la gent bona.

Pàgina web de Cartoons for Change.

Pàgina a Facebook de Cartoons for Change

Compte a Twitter de Cartoons for Change.

Compte a Instagram de Cartoons for Change.

Canal a Youtube de Cartoons for Change.

Més informació:
Xocolata, cafè i te 'Comerç Just': El frau més gran del segle