El president de Bolívia, Evo Morales, ja té nou Govern, conformat per 16 ministres que han jurat el càrrec aquest dilluns 23 de gener. En el flamant executiu bolivià figuren tres dones així com intel·lectuals d'esquerra i representants de moviments socials, pagesos, miners i indígenes. Aquest acte és el punt final a unes jornades d'enorme intensitat i emotivitat al país andí, que van començar dissabte amb la cerimònia de presa poder indígena a les ruïnes de Tiwanaku i van continuar diumenge amb el jurament, al Palau de Govern, de Juan Evo Morales com a primer President Constitucional d'origen aimara de la història de Bolívia.
23/01/2006 / Barcelona
Els 16 ministres del Govern d'Evo Morales juren el càrrec culminant uns dies històrics a Bolívia
El president de Bolívia, Evo Morales, ja té nou Govern, conformat per 16 ministres que han jurat el càrrec aquest dilluns 23 de gener. En el flamant executiu bolivià figuren tres dones així com intel·lectuals d'esquerra i representants de moviments socials, pagesos, miners i indígenes. Aquest acte és el punt final a unes jornades d'enorme intensitat i emotivitat al país andí, que van començar dissabte amb la cerimònia de presa poder indígena a les ruïnes de Tiwanaku i van continuar diumenge amb el jurament, al Palau de Govern, de Juan Evo Morales com a primer President Constitucional d'origen aimara de la història de Bolívia.
Durant la cerimònia del jurament del càrrec, Evo Morales ha demanat als seus ministres que treballin per la refundació de Bolívia i acabin amb la burocràcia, complint amb el "mandat del poble per canviar el model neoliberal i resoldre els problemes estructurals i socials", informa el diari Clarín. Els ministres del nou Govern de Bolívia són: David Choquehuanca (Relacions Exteriors), Juan Ramón Quintana (Presidència), Alicia Muñoz Alá (Interior), Walker San Miguel (Defensa), Luis Alberto Arce (Hisenda), Carlos Villegas (Desenvolupament Sostenible), Nilda Sossa Luna (Desenvolupament Econòmic), Salvador Ries Rivera (Serveis i Obres Públiques), Andrés Solíz Rada (Hidrocarburs), Félix Patzi (Educació), Nila Heredia (Salut), Santiago Galvez Mamani (Treball), Hugo Salvatierra (Assumptes Indígenes), Walter Villarroel (Mineria), Casimira Rodríguez (Justícia), Abel Mamani (Aigua).
Després del seu discurs d'investidura de diumenge, que va finalitzar amb la frase atribuïda al sotscomandant Marcos, líder dels zapatistes mexicans, “cal manar obeint el poble i jo manaré obeint Bolívia”, Evo Morales va deixar la reforma política per a l'Assemblea Constituent i va oferir pistes sobre el seu programa de govern en matèria social i econòmica, que el diari bolivià “La Razón” resumeix així:
Salut: Evo Morales va anunciar que no només pagarà el Bonosol a les persones de la tercera edat, sinó que buscarà implementar una assegurança universal de salut.
Educació: Entre les polítiques de canvi, va dir que s'alfabetitzarà les persones, sobretot de les àrees rurals del país, que no tenen accés a l'educació.
Cooperació: A través dels seus representants va demanar als països que cooperin amb el desenvolupament de Bolívia a partir de la condonació del deute extern.
Política energètica :Morales va demanar als presidents del Perú, Alejandro Toledo, i Veneçuela, Hugo Chávez, que no aïllin al país de la integració en matèria d'hidrocarburs.
Lluita contra la corrupció: Morales va demanar al president del Congrés, Santos Ramírez, un informe sobre les despeses en recursos al parlament.
Documentació: Com a part de les polítiques socials, Morales va anunciar un programa de documentació a les àrees rurals del país.
Autonomies: Tal com es va comprometre amb els cívics de Santa Cruz, Morales va garantir la realització del referèndum autonòmic per ser una petició de la població.
Terres: Morales va garantir la seguretat jurídica per a les terres productives i va dir que les que no compleixin amb aquest requisit seran revertides a l'Estat.
Morales també va anunciar que abordarà la nacionalització dels recursos naturals l'agost, i sobre les relacions amb Estats Units , va subratllar el seu compromís amb la lluita contra el narcotràfic però sense “xantatges ni condicionaments” .
