Després de cinc anys de recorregut, el cicle Correspondències ideat per Casa Amèrica Catalunya va arribar al seu final el passat 22 de febrer amb una sessió dedicada al llibre Las cartas del Boom (Alfaguara, 2023). El tancament del cicle literari que des del 2019 ha acostat al públic grans epistolaris va tenir com a protagonistes Julio Cortázar, Carlos Fuentes, Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa, els quatre principals novel·listes del Boom llatinoamericà. Amb totes les entrades exhaurides, aquesta última entrega va unir música i literatura a l'auditori del Conservatori del Liceu.
22/02/2024 / Conservatori del Liceu
‘Correspondències’, el tancament d'un cicle
Dues institucions centenàries de la ciutat es van unir per celebrar el tancament de Correspondències: el Conservatori del Liceu, que just el dia anterior feia 187 anys, i Casa Amèrica Catalunya, que aquest any celebrarà el seu 113è aniversari. L'acte va començar amb les intervencions de Maria Serrat, directora del Conservatori del Liceu, Marta Nin i Camps, directora Casa Amèrica Catalunya, i Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives, que va destacar la relació històrica entre llatinoamerica i Barcelona, “la ciutat de molts autors llatinoamericans que van trobar aquí l’espai ideal per desenvolupar la seva obra”. Marcé també va felicitar el recorregut d'un cicle dedicat a les cartes, un gènere que ens acosta als pensaments i a la manera d'entendre les realitats de les persones que les han escrit: “aquí hi ha problemes, necessitats, sentiments, idees, complicitats, recels. Una cosa molt interessant de poder llegir i escoltar”.
L'acadèmica i especialista en estudis biogràfics Anna Caballé, va presentar el cicle del qual és comissària i que al llarg de cinc temporades ha retut homenatge a les cartes escrites per escriptors llatinoamericans “en un moment en què la correspondència en paper està en via de desaparició, substituïda per altres canals com el WhatsApp o el correu electrònic, probablement més àgils, però també més evanescents i precipitats”. Va seguir el conversatori entre ella i el periodista Xavi Ayén, un referent en la història del Boom.
Els actors Martín Brassesco, Eloi Benet, Sergio Alessandria i Joaquín Daniel van ser els encarregats de posar-se a la pell de García Márquez, Vargas Llosa, Fuentes i Cortázar respectivament. "Quatre escriptors que, en un moment determinat de les seves vides, sent joves i plens d'energia, estan convençuts que tenen prou capacitat per canviar l'ordre de les coses en relació amb la literatura en llengua espanyola", va dir Caballé.
Mostra d'això són les paraules que va escriure Fuentes a Vargas Llosa el 1964: “El futuro de la novela está en América Latina, donde todo está por decirse, por nombrarse, y donde, por fortuna, la literatura surge de una necesidad y no de un arreglo comercial o de una imposición política, como tan a menudo sucede en otras partes”. A la rèplica, Vargas Llosa li va dir: “Me parece formidable que hayas dicho que el problema de los escritores latinoamericanos es decir en la novela lo que no dicen la historia y la política”. Davant l'èxit aconseguit amb Cien años de soledad, García Márquez també va escriure a Fuentes: “Me alegra la comprobación de que América Latina se haya convertido de pronto en uno de los grandes mercados de libros del mundo. Para mí que el famoso Boom no es tanto un boom de escritores como un boom de lectores”.
Aquesta correspondència a quatre bandes és una finestra privilegiada a la literatura i al context històric de llatinoamèrica durant les dècades dels 60 i els 70, però en paraules de Caballé també és “una síntesi d'energia, creativitat, imaginació i amistat”. “No eren només escriptors que compartien una època, sinó que eren amics íntims; se n'anaven de viatge junts, compartien confidències, s'explicaven coses molt personals, i això és una característica bàsica del Boom”, va afegir Xavi Ayén. La seva amistat es forja d'una banda a l'altra de l'oceà Atlàntic –entre Mèxic, París, els Estats Units, Barranquilla i Barcelona– i es mostra en els seus intercanvis: “Tu carta es como un pulso, algo tan vivo; es ese abrazo que después, cuando nos encontramos cada tanto tiempo, no sabemos darnos con los brazos porque siempre hay algo que nos frena y nos cohíbe”, va expressar Cortázar a Fuentes.
Entre missives i conversatoris, un repertori pensat per a l'ocasió va permetre al públic descobrir alguns dels gustos musicals dels quatre novel·listes. Artistes com Charlie Parker per a Cortázar, Debussy per a García Márquez, Cecilia Barraza per a Vargas Llosa i Bach per a Fuentes. La interpretació va anar a càrrec d'un conjunt d'estudiants del Conservatori del Liceu: Koldo Munné al saxòfon alt, Daniela Castaño a la veu, Juan Sebastian Hurtado a la guitarra, Miguel Ramos al piano, Arnau Prats al contrabaix, Aina Camps al violoncel, Tramel Aixequi a la percussió, Xavier Ruiz al piano i Pau Serra a la bateria.
Així vam posar el colofó a un cicle que durant cinc anys ha visitat les correspondències de Gabriela Mistral, Julio Cortázar, Clarice Lispector, Néstor Almendros, Alejandra Pizarnik, Julio Ramón Ribeyro, Rosa Chacel i Ana María Moix, Emma Reyes, Rosario Castellanos, Emir Rodríguez Monegal i Idea Vilariño, Victoria Ocampo i Albert Camus, Jorge Herralde, José Lezama Lima, Elena Garro, Felisberto Hernández, Eunice Odio, Alejo Carpentier, María Rosa Lida i Yakov Malkiel, i José Bianco.
L’acte va ser organitzat amb la Fundació Conservatori Liceu i la col·laboració de l’editorial Alfaguara i l’Agència Literària Carmen Balcells.
Els textos de les cartes d’aquest esdeveniment es van poder presentar gràcies a l’amable autorització de:
©2023, Hereus de Julio Cortázar
©2023, Hereus de Carlos Fuentes
©2023, Hereus de Gabriel García Márquez
©2023, Mario Vargas Llosa
De l'edició, la compilació, la introducció, la nota a l'edició, la cronologia i els índexs:
©2023, Carlos Aguirre, Gerald Martin, Javier Munguía i Augusto Wong Campos
©2023, Penguin Random House Grup Editorial, S.A.
