Casa America Catalunya

El 8 d’octubre, El Periódico de Catalunya publicà un article d’opinió d’Antoni Travería, director general de Casa Amèrica Catalunya, en el que traçava una aproximació a la figura del nou premi Nobel de Literatura hores després de fer-se pública la decisió de l’Acadèmia sueca. Aquest n’és el text complet: “Mario Vargas Llosa seria, potser, el millor exemple amb què poder demostrar que l'èxit de l'ofici d'escriure, la intel·lectualitat i la fama adquirida, en el seu cas fama universal, no té per què conduir al triomf en altres facetes de la vida, i menys en l'activitat política”.

Fins el 27 de març de 2011 es podrà visitar al Museu Nacional de Colòmbia l'exposició Fer la pau a Colòmbia. Ya vuelvo. Carlos Pizarro, impulsada per Casa Amèrica Catalunya i el Ministeri de Cultura d’aquell país. Comissariada per María José Pizarro, filla de Carlos Pizarro, la mostra retrata l'evolució de l'històric líder de la guerrilla de l’M-19. El seu abandonament de les armes i posterior conversió en organització política va impulsar la Constitució de Colòmbia de 1991, un dels apartats històrics que l'exposició també aborda amb profunditat.

27 de setembre. La vigília de la presentació mundial de l’únic concert - recital titulat Del Amor que el poeta Juan Gelman, el bandeonista Rodolfo Mederos i el seu  Trío i l’escenògrafa Cristina Banegas van oferir a la sala Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona estava marcada pels assajos i les darreres correccions. Només una estona d’alliberament per tal d’atendre als periodistes i definir les sensacions que genera aquests esdeveniment en els seus extraordinaris protagonistes. Després, sala plena com un ou per veure un esdeveniment únic: La recreació musicada en escena dels poemes d’amor escrits per aquell que els hi donarà veu. El millor poeta d’avui dia.

Setembre, Barcelona: Cristina Banegas és molta, molta dona. Superlativa, extrema. N’hi ha prou amb dir que li té guanyada la batalla al temps en tots els sentits. Actriu de teatre, cinema i televisió de reconegut prestigi a l’Argentina, quasi membre de cada família. Premis?. Repassat el seu currículum, diríem que no li en falta gairebé cap. Ara, en la seva vessant com a directora d’escena, situa el fons al seu íntim Juan Gelman i a Rodolfo Mederos en “Del Amor”, la bella trobada de poesia i bandoneó a L’Auditori d’aquell dimarts, 28 de setembre. Impossible dir no a l’amic poeta. I encara menys si la Banegas és hiperactiva i els seus dies semblen de 100 hores. Casa Amèrica Catalunya organitzà l’enorme reunió de talent.

León Gieco va aterrar a Barcelona com aterren els rockers, fent soroll encara que no volgués fer-lo. A cavall entre la presentació del seu documental Mundo Alas a Casa Amèrica Catalunya i a l’espera del seu concert Íntimo – Interactivo, a la Sala Bikini, el gran cantautor argentí celebrà un seguit d’entrevistes amb periodistes acreditats a la capital catalana. A totes elles, hi era present el denominador comú de la seva abassegadora energia, ànsies de viure, carisma i felicitat per gaudir de la vida a cada moment tal i com León l’entén, la sent i la gaudeix. Aquesta és una compilació de frases pronunciades per l’artista. Quasi una autoentrevista.

Una altra vegada, mitjançant juliol, l’auditori de Casa Amèrica Catalunya es va emplenar per veure la projecció del fantàstic documental “Mundo Alas”, creat per León Gieco i dedicat a narrar la gira per Argentina d’un grup d’artistes i músics discapacitats. En el seu any i mig de vida, ha collit ja 35 premis i es va emportar de Barcelona un aplaudiment i una col·lecció d’elogis com pocs cops s’havien sentit abans a la nostra seu. A més, el carismàtic i captivador Gieco va tenir el detall de regalar als assistents quatre cançons del seu repertori i la complicitat d’un pròleg sobre el film farcit d’entranyables anècdotes.   

Estela Barnes de Carlotto, presidenta de Abuelas de Plaza de Mayo, y Carlota Ayub de Quesada, presidenta de la Comisión de Solidaridad con Familiares de Desaparecidos en Barcelona, van tornar el passat mes de maig a la que és “la seva casa”, segons pròpia definició. Casa Amèrica Catalunya organitzà amb elles una xerrada sobre “Cultura i Drets Humans” en la que les veus d’aquests símbols argentins es centraren en aspectes concrets de la seva lluita històrica i també de la que aleshores era pura actualitat, com la situació del jutge Baltasar Garzón. 

Nelson Garrido, artista i agitador cultural veneçolà, fou l'artífex de l'espai “Bolívar ho aguanta tot”, integrat en l'exposició col·lectiva “Liberando el Libertador” que es va exhibir a Casa Amèrica Catalunya a l’ampara de les commemoracions dels Bicentenaris de les Independències llatinoamericanes. La mostra va reflectir el caràcter polièdric del personatge històric de Simón Bolívar, tradicionalment utilitzat per la dreta llatinoamericana i en els últims anys, símbol indiscutible dels nous moviments d'esquerra revolucionària que han sorgit al continent i dels quals el president veneçolà Hugo Chávez n’és el màxim exponent. “Bolívar es deu regirar a la tomba”, deia al respecte Nelson Garrido en l’entrevista concedida aleshores al nostre web.

A punt de rebre la Vª edició del Premi a la Llibertat d'Expressió que concedeix Casa Amèrica Catalunya, Francisco Elías Valencia, director del diari salvadorenc Co Latino, va iniciar a mitjans de maig l’agenda d'activitats públiques a Barcelona amb un dinar de treball amb representants dels mitjans de comunicació locals. El periodista, entre informadors interessats a conèixer millor la realitat del seu país, va departir a la seu que millor els convenia a tots, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, situada en ple centre de la capital catalana.

Per sort, la setmana d’activitats culturals programada per Casa Amèrica Catalunya amb el títol Cròniques dels Bicentenaris no es tractà d’un esdeveniment esportiu de caire competitiu. De ser-ho, José Pablo Feinmann, el filòsof i escriptor argentí, hagués avorrit als seus competidors de bon començament fins a fer-los pensar en la retirada. Com va dir ell, de suplent d’Skármeta, va sortir al camp sense escalfar i quasi trenca el rècord mundial... Savi, irònic, enciclopèdic, únic, peculiar, il·lustrat, especial, irreverent, solt i uns quants adjectius admiratius més definirien els seus 25 minuts d’intervenció resumint 200 anys d’història llatinoamericana. O com sentencià Antoni Travería, el públic present gaudí d’un “Feinmann en estat pur”.