Del llatí manifestāre, derivada de manifestus, que significa «palpable, clar, evident». Quelcom que es mostra amb les mans, que es fa visible, es comparteix, es lliura, s’alça perquè tothom ho vegi. … +
Del llatí manifestāre, derivada de manifestus, que significa «palpable, clar, evident». Quelcom que es mostra amb les mans, que es fa visible, es comparteix, es lliura, s’alça perquè tothom ho vegi. … +
Tenir cura dels altres és, en el món contemporani, gairebé una forma de rebel·lia. Davant del neoliberalisme més descarnat, la calma de la lectura i l’escriptura pacient i macerada. Davant el … +
El món que ens precedeix guarda, en allò familiar i en allò aliè, el registre d’una memòria inscrita en els cossos, els espais, els noms. Des d’aquí, els qui ens precedeixen són l’inici d’un viatge … +
El cor de les celebracions, el ritme i el moviment, la sinuositat de l’aire i el temps, el llenguatge que es comparteix amb l’escolta i amb el ball. Lloc de trobada intangible, la música encén marxes … +
Els espais influeixen en nosaltres tant com nosaltres en ells. Ja siguin amenaçadors o agrestes, ja siguin refugis o llocs de pas, el nostre vincle amb l’espai és lluita, convivència, adaptació, … +
Com és possible que una activitat tan aparentment solitària fundi comunitats? Llegir, escriure, passen de l’habitació aïllada al carrer, a les places, les biblioteques, els bars, i fins i tot a les … +
En l’era en què es pot llegir de tot, on es pot trobar la literatura? Com identificar-la? Amb quins criteris de lectura jutjar-la allà on aparegui com el que és: un fantasma que mai no se’n va? Som … +
Tornar a formar part del grup, de la tribu. Reunir-se. Tornar. Reconstruir. Quina és la tasca de l’escriptura? Sostenir-nos? Acostar-nos als altres? Arxivar el passat i silenciar-lo o proposar una … +