Casa America Catalunya

La intel·ligència artificial ha colonitzat el nostre dia a dia: des d’una simple cerca a internet fins al desbloqueig dels nostres telèfons mòbils, convivim amb xatbots, models de llenguatge i d’aprenentatge automàtic. Mentre alguns creuen que la intel·ligència artificial resoldrà tots els nostres problemes, altres assenyalen que amenaça a destruir tot el que sabem, tot el que tenim, tot el que som.

Malgrat els esforços per antropomorfitzar la màquina, el processament de dades està lluny d’assemblar-se a la intel·ligència humana. Els models de llenguatge poden reproduir-la, però no tenen comprensió ni subjectivitat. Depenen d’un conjunt d’estructures polítiques i socials gens artificials: minerals per a la seva fabricació, energia i recursos hídrics per al seu funcionament. També són reals les persones que sostenen amb el seu treball la idea de la màquina intel·ligent, com també ho és la nostra activitat quotidiana convertida en dades per alimentar aquests sistemes. Darrere de tota aquesta estructura hi ha interessos empresarials i nacionals que tenen conseqüències importants i que cal analitzar amb perspectiva crítica.

En aquest context, Casa Amèrica Catalunya proposa el cicle Ni intel·ligència ni artificial: ètica i relat al voltant de la IA, que reuneix dues converses al voltant de l'ètica i el relat que presenta la intel·ligència artificial com una cosa no només natural i inevitable, sinó també desitjable.

Segona sessió: És assolible una intel·ligència artificial? Conversa entre Javier Argüello i Andreu Belsunces (dimarts 5 de maig). (enllaç pròximament)

Margarita Padilla és programadora d’ordinadors a la cooperativa Dabne.net. Als anys noranta va aprendre els usos socials de les, aleshores, noves tecnologies en un centre social ocupat, una cosa que a la universitat mai no li van ensenyar. Des de llavors no ha deixat d’indagar en les relacions que es construeixen entre el tècnic i el social. Li agrada molt impartir formacions en tecnologies, especialment adreçades a dones i nenes. La seva experiència en robòtica educativa ha quedat plasmada en el llibre Amiga robot. Intimitat crítica amb la tecnologia des de l’escola primària. És autora d'El kit de la lucha en Internet i recentment ha publicat Inteligencia artificial: jugar o romper la baraja, tots dos amb Traficantes de Sueños.

Gabriela Arriagada Bruneau és professora assistent amb doble nomenament a l’Institut d’Ètiques Aplicades UC i a l’Institut d’Enginyeria Matemàtica i Computacional de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, i investigadora jove del Centre Nacional d’Intel·ligència Artificial (CENIA). El seu treball se centra en l’ètica aplicada de la intel·ligència artificial i les dades, la filosofia de la ciència i la tecnologia, l’ètica dels algoritmes i l’ètica de la IA en salut, educació i discapacitat. Ha participat en consultes d’experts per a la UNESCO sobre neurotecnologies, en taules de la Comissió de Futur del Senat xilè sobre IA i drets fonamentals, i lidera projectes a l’Amèrica Llatina que aborden els biaixos algorítmics, el decolonialisme de la IA i metodologies per integrar l’ètica en el disseny de models de llenguatge. La seva trajectòria inclou docència, recerca aplicada interdisciplinària i divulgació científica. És llicenciada en Filosofia per la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, Master of Science en Filosofia i Ètica per la University of Edinburgh i doctora (PhD) en Filosofia amb especialització en Ètiques Aplicades de la IA per la University of Leeds.

Elvira Prado-Fabregat és artista i investigadora independent especialitzada en ecocrítica, ficció especulativa i performance. Es va formar com a filòloga catalana i anglesa a la UAB i a la Universitat d'Edimburg, i com a investigadora al Departament d'Arts Escèniques de la Universitat de Bristol. A més de preparar assaigs relacionats amb l'ecocrítica i l'ecofeminisme, actualment duu a terme una investigació sobre la relació entre la trama tecnocognitiva de la societat global i la biosfera.