Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
12/07/2023 / Barcelona

Gustavo Faverón, escriptor peruà: ‘Intento recuperar l'ambició d’escriure una novel·la per crear un món’

Una lesió inoportuna al genoll el va deixar fora de la primera edició del Festival KM Amèrica l'any passat. Per això, l'escriptor peruà Gustavo Faverón afirma celebrar amb una “emoció particular” la seva presència, ara sí, en un esdeveniment “on més oportunitats tinc de trobar-me autors llatinoamericans i, curiosament, fora de l'Amèrica Llatina”. Resident des de fa anys als Estats Units, on dirigeix un programa d'estudis llatinoamericans, aquest doctor en literatures i autor de Vivir abajo, considerada una de les obres de referència del segle XXI, admet sentir-se còmode en la transició literària en què hi conflueixen els grans temes desenvolupats pels escriptors del boom i les matèries més intimistes dels temps actuals.

Nascut el 1966, Gustavo Faverón pertany a la generació intermèdia entre els grans autors del boom i els autors del segle XXI que intenten desmarcar-se dels seus antecessors amb una narrativa més intimista, amb nous enfocaments. Per això, és inevitable preguntar-li sobre la influència del boom a la seva literatura. “Quan hom pensa en aquest moviment ho fa en 4 o 5 noms, tots homes, que van obrir moltes portes però van enfosquir l'obra de molts altres autors. En general, la feina dels escriptors i escriptores dels 60 i 70 és una ombra forta”, explica.

Ambició
“En el meu cas, el boom també és una inspiració interessant. Una de les coses que s'ha anat extraviant pel camí és l'ambició descomunal dels novel·listes d'aquell temps. És quelcom que intento recuperar. No es tracta d'escriure la novel·la total però sí tenir l'ambició d’escriure una novel·la i no només explicar una història sinó crear un món, amb moltes històries i nivells de lectura”, afegeix.

Assumit el precedent del boom, Faverón assegura sentir-se còmode en aquest esglaó literari intermedi, que es nodreix tant dels grans temes com d'històries molt més personals. “En el meu cas hi ha una convergència de les dues línies, la d’una literatura molt pública i política, que pensa en temes com la nació o la violència política, i la d'una literatura molt més intimista, d’històries familiars. Em sento còmode a banda i banda i em resulta natural que hi conflueixin en una mateixa ficció”, explica.

La seva celebrada novel·la Vivir abajo és un exemple clar: “El meu primer impuls no va ser escriure una novel·la política sinó intentar aclarir les relacions entre pares i fills. Però va aparèixer el personatge del pare, que a més era nord-americà, i tot l'univers de l'obra va créixer de manera sobtada: Ja no eren només les relacions pare-fill, sinó també les relacions polítiques entre països llatinoamericans i entre els Estats Units i el Con Sud i la regió dels Andes”, explica.

Parlar d'un mateix
Sobre l'evolució de la literatura generada des de l'Amèrica Llatina i el Carib, Gustavo Faverón constata el creixement de la literatura del jo a través de gèneres com la crònica o l'autoficció en contrast amb la literatura de l'altre i del col·lectiu, que ha estat el típic cànon de la novel·la llatinoamericana. “Hi ha una tendència més gran a parlar d'un mateix, cosa que no necessàriament fa més petites les fronteres però sí que obre un aspecte que abans no era tan comú de trobar”, assenyala.

Una tendència que practica ell mateix... d'amagatotis. “Em guanya el pudor i prefereixo disfressar-me d'algú més als meus llibres. A Vivir abajo és el que passa amb un personatge que en diversos moments té la necessitat de posar-se una màscara, de cobrir la cara quan se sent massa exposat”.

Acabem preguntant a Gustavo Faverón quin llibre li hauria agradat escriure i inevitablement cita els grans referents peruans com Mario Vargas Llosa —“amb la seva presència activa, el boom ha durat més al Perú que a la resta d'Amèrica Llatina”, puntualitza— o César Vallejo: “Dels peruans canviaria la meva vida per haver escrit La casa verde, Conversa a la catedral o La guerra de la fi del món. O la poesia de César Vallejo”. Tot i que, després d’esmentar també Moby Dick, una de les grans novel·les del segle XIX, obra del nord-americà Herman Melville, l’escriptor peruà acaba desvetllant entre rialles que creu que aquest llibre somiat seria El Quixot.

Llegir també:

Natalia García Freire, escriptora equatoriana: “Escriure és estripar les ferides que tots portem a dins”

Franco Félix, escriptor mexicà: ‘No me'n queda una altra que mirar cap al món interior’