Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
26/07/2023 / Barcelona

Franco Félix, escriptor mexicà: ‘No me'n queda una altra que mirar cap al món interior’

La realitat supera la ficció. En pocs indrets es compleix aquesta màxima amb tanta precisió com al Nord de Mèxic. D'allà ve en Franco Félix (Hermosilla. Sonora. 1981), un dels autors del passat Festival KM Amèrica. En un entorn amb les relacions personals distorsionades per la por a la violència del narco i torbat per un escenari global "ben delicat" on l'addició a les pantalles dels més joves reflecteix la imposició del metavers, "la segona vida”, aquest doctor en Humanitats explica que com a escriptor "no me'n queda una altra que mirar cap al món interior." Un viatge endins permanent a la seva obra i que al seu darrer llibre, Lengua dormida (Sexto Piso. 2022), aconsegueix l'excel·lència amb la seva narrativa sobre la pèrdua a a través de la mort de la seva mare.

“Ser al KM Amèrica és un agraïment enorme. No m'imaginava a Catalunya i menys amb autors com Leonardo Padura o Natalia García Freire”, comença dient Franco Félix, la saviesa i la humilitat del qual emergeixen amb rapidesa darrere de la seva estampa corpulenta i la seva estètica d'aroma grunge.

Sobre la captivadora Lengua dormida, Félix explica que “un dels elements fonamentals de la nostra identitat és conèixer els nostres orígens. Cal que els nostres pares tinguin una història. La meva mare va tancar el seu passat, va dir que no en parlaria, va construir un deliri... Vaig intentar que Lengua dormida no fos l'univers absurd i el món de confusió dels meus altres llibres però ha acabat passant perquè no sabia res de la meva mare. Tota la meva infància va ser buscar i buscar, intentar entendre.”

“Vull escriure des de la imaginació però acabo descobrint que la realitat és més pertorbadora i entretinguda”, afegeix l'escriptor mexicà, autor també de Kafka en traje de baño (Nitro/Press, 2015), Los gatos de Schrödinger (Tierra Adentro, 2015), Mil monos muertos (Buap, 2017) i Maten a Darwin (Caballo de Troya).

La realitat del Nord de Mèxic
Requerit per la influència en la seva obra de la crua realitat al Nord de Mèxic, Franco Félix explica els patrons de la vida quotidiana a la zona. “Tens por de respondre o interactuar perquè no saps si aquella persona és un sicari o si està relacionada amb el narco. És la por constant a la figura del pare, que abans s'encarnava a l'Estat... Al Nord de Mèxic el contacte directe amb els Estats Units generava aquesta tensió, però veig que a Sud-amèrica també està passant. El lloc del pare l'ha pres la violència, que intenta sotmetre i encarar la realitat”, reflexiona després d'assegurar que “Llatinoamèrica té una esquizofrènia mitològica: hi ha una absència, no ens sentim pas representats, no tenim l'arrelament de la paternitat”.

Una realitat que obliga a repensar Llatinoamèrica, ”que no és igual a la de García Márquez, Cortázar o Donoso”, apunta no sense admetre que “la lectura dels autors del boom és fonamental”. Per a Fèlix “és important qüestionar-nos coses que semblen molt òbvies” i invoca a la reflexió al voltant “d’una nova literatura amb altres maneres de veure la violència, l'amor o la família. Tots els temes han de ser revalorats i repensats”.

En aquest escenari, per a l'escriptor “no n'hi ha una altra que mirar cap endins, pensar en el món interior davant del buit, doncs la continuïtat del subjecte amb el món s'ha tallat. Semblem una societat racional i molt intel·ligent però cada cop som més introvertits i les xarxes socials no en donen compte. L'escriptura sí ho planteja amb personatges molt interioritzats que intenten relocalitzar les emocions i sentiments i reconstruir aquest cosmos interior des del nucli fonamental d'allò més proper, la família”. En el seu cas, advoca per una “relació íntima amb la consciència ecològica que té a veure amb comportaments que ajudin les comunitats, la col·lectivitat, tot allò que és local”.

La síndrome de la manca de l'Ipad
L'autor també exposa la seva preocupació per l'additiva influència del món digital en els més joves. “Segur que al manual SM-6 o 7 vindrà la síndrome de la manca de l'Ipad”, diu amb acritud en constatar que “arran la hiperproducció del sistema, els pares estan ocupats i cansats a tot hora. Els nens són amb el seu mòbil i el seu Ipad, no poden deixar-los anar”. I adverteix: “Les grans companyies del digital i el virtual volen que ens mudem, que abandonem ja la carn i que marxem al metavers, a aquesta segona vida”. Un escenari contra el qual Franco Félix combat creant històries “que els cridi l'atenció i els faci separar els ulls de les pantalles”.

Per finalitzar l'escriptor cita com a llibres de capçalera Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño; La broma infinita, de David Foster Wallace; El pare mort, de Donald Barthelme i El Arco Iris de gravedad, de Thomas Pynchon: “És molt important exercitar aquest múscul vital de l'abstracció, que mica en mica hem anat perdent a causa de la nova era digital, en què tot va a gran velocitat. Aquests llibres s'hi oposen”, remarca.

Llegir també:

Gustavo Faverón, escriptor peruà: ‘Intento recuperar l'ambició d’escriure una novel·la per crear un món’

Natalia García Freire, escriptora equatoriana: “Escriure és estripar les ferides que tots portem a dins”