Actriu, artista, escriptora i a Barcelona, cantautora que estrena el torn dels set compatriotes uruguaians presents a la programació de Barnasants. Samantha Navarro actua dijous, 3 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre i amb entrada de franc, a l’auditori de Casa Amèrica Catalunya. Volver al inicio es l’últim disc de la Navarro, que ha participat en muntatges escènics com Monólogos de la vagina i s’ha dedicat a la literatura amb la publicació del llibre Sapo de otro pozo.
02/02/2011 / Barcelona
Samantha Navarro obre el front uruguaià de cantautors a BarnaSants
Samantha llueix una bonica melena afro que crida per força l’atenció. Amb quinze anys de trajectòria a les esquenes, amb el que ella defineix com “una trajectòria curvilínia”, ha tret quatre discs i visità Barcelona a començaments de la passada dècada “amb poc públic al davant formant part d’un grup”. Ha tocat, inquieta, els palos més diversos, pop, roquera, experimental. El darrer, de poemes, “amb poemes vells del meu país o llatinoamericans. Vaig començar amb Lorca i era fàcil perquè es passava el temps cantant mentre escrivia. Benedetti posseeix una obra vastíssima. A alguns poemes li trobes ràpid la musicalitat; en canvi, altres son ben complicats i aquestos son els que tenen més repte per davant”. Després dels quatre discs, Samantha es va cansar d’amar sola. Va muntar una banda, La Dulce, “quasi totes dones, varem traure un altre parell d’obres de fusió amb els meves cançons”. Música de teatre, experimental, nominacions per a premis a l’Uruguai i retorn al terreny solitari amb Volver al inicio: “M’agrada trobar-me aquí pel Centenari de Casa Amèrica Catalunya, em dona un sentiment especial, sola, amb la meva guitarra i les meves darreres cançons, presentant-les a Barcelona. Em semblen cançons bones, tot i que mal m’estigui dir-ho, i algunes tenen ja els seus anys malgrat hagin aparegut ara en públic. De Benedetti cantaré Piedritas en la ventana, que m’encanta per la seva alegria, no exclusiva dels brasilers; també Socorro y nadie, que correspon a un període singular de la meva vida i cantaré un parell més, segur: Botella al mar, Ausencia de Dios…”. Samantha Navarro assegura que “els poemes venen a mi. Llegeixo molt, tracto de musicalitzar-los, però salten del llibre cap a mi i trobo el to, el procés creatiu. No és casualitat que triïs un tema o un altre, s’estén un pont entre la lletra i qui ets tu com persona i cantant”. Samantha no té cap problema per expressar la seva felicitat davant la iniciativa de Barnasants: “Portar set uruguaians per cantar-li a Benedetti és espectacular i estem agraïts. És una idea meravellosa. També ens donarà autoestima y energia en Montevideo, segur. Sempre que circula quelcom positiu genera salut i felicitat”.
