Casa America Catalunya

El periodista guatemalenc José Rubén Zamora Marroquín, fundador i exdirector del desaparegut diari elPeriódico (1996 – 2023), ha estat distingit amb el XVI Premi Antoni Traveria a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica que concedeix Casa Amèrica Catalunya. El guardó vol reconèixer la perllongada i perseverant trajectòria d’aquest periodista contra la corrupció i la impunitat que perjudiquen els ciments democràtics del país centreamericà.

L’acte de lliurament se celebrarà a la seu de Casa Amèrica Catalunya el pròxim 17 de setembre a les 19:00 h. Agustí Fernández de Losada, secretari d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, farà l'entrega del premi a José Carlos Zamora, fill de José Rubén Zamora i director regional del Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ), una organització amb presència als Estats Units, el Canadà, Amèrica Llatina i el Carib. Robert Mur, periodista de la secció d'Internacional del diari La Vanguardia i corresponsal a Llatinoamèrica durant el període 2004-2021, pronunciarà la glossa del premi. La sessió serà moderada per Marta Nin i Camps, directora de Casa Amèrica Catalunya.

L’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i Casa Amèrica Catalunya organitzen la taula rodona Repensar les relacions entre l’Amèrica Llatina i Europa: el que hi ha en joc en la cimera UE-CELAC 2025. El debat se centrarà en qüestions polítiques, socials i econòmiques clau i explorarà com ambdues regions poden col·laborar de manera més estreta en el canviant panorama mundial actual.

En el context de l’11 de setembre xilè i vinculada amb el programa Espanya en llibertat. 50 anys, sessió al voltant de les memòries creuades del franquisme i la dictadura xilena a través de la figura de Carmelo Soria, home que va liderar a la joventut antifranquista, va viure l’exili, va participar de la resistència contra Pinochet i va ser assassinat per la seva policia política sent funcionari de Nacions Unides. La trobada també es proposa explorar com les dictadures i les violències del segle XX comparteixen estructures i lògiques d’impunitat, i reflexionar sobre la pervivència dels valors democràtics, de forma especial entre la població més jove.

Hi intervenen la comissionada per a la celebració dels 50 anys d’Espanya en llibertat Carmina Gustrán, i el periodista xilè Andrés López Awad. Modera Verónica Dávalos, presidenta del Centre Salvador Allende de Barcelona.

Yael Martínez (Mèxic, 1984) presenta Luciérnagas (This Book Is True, 2025), un treball iniciat el 2013 quan tres membres de la seva família van desaparèixer. La mort no es veu en el llibre, però és emboscada en les ombres de cada fotografia. Les imatges recollides s’entrellacen amb notes escrites pel propi autor sorgides d’una investigació sobre la violència a Guerrero i de la connexió amb altres famílies de Mèxic, Hondures, Brasil i Estats Units també víctimes de desaparicions en el seu entorn.

La arpillera és una tècnica tèxtil, sorgida d'una antiga tradició folklòrica xilena, com a mitjà d'expressió. Poc després del cop militar de Xile de l'11 de setembre del 1973, els cercles de dones vinculats a persones detingudes desaparegudes o víctimes de represàlia van començar a narrar la violència que es vivia a través d'aquests tapissos fabricats amb teles, llanes i brodats que es van convertir en un testimoni essencial de la vida en dictadura. Aquests treballs, que representen alguns dels principals episodis de l'horror viscut, van recórrer el món i formen part essencial de la memòria històrica i democràtica del país.

Arribat de Colòmbia, el cantautor indígena tucà Emilio Guarnizo dialoga amb la cantautora catalana Sandra Bautista per compartir reflexions i sensibilitats a propòsit de les seves experiències musicals i de les maneres d’entendre la vida que es projecten des de les lletres de les seves cançons. La sessió s’emmarca en el programa de col·laboració establert amb Catalunya Internacional destinat a promoure l’intercanvi de bones pràctiques entre ambdues bandes de l’Atlàntic.

Joan Martori Pretel, llicenciat en Filologia Catalana i membre del Centre de Recerca en Arts Escèniques (CRAE-UAB), presenta Àngel Guimerà a Buenos Aires. Arrelament i internacionalització (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2024). A partir d’una acurada selecció de documents de primera mà, l’autor ens trasllada testimonis i valoracions que, des de perspectives diverses (públic, crítica, historiografia, epistolaris i literatura memorialística), ens aproximen a diferents aspectes de l’impacte de la dramatúrgia de Guimerà a Llatinoamèrica. En la presentació també hi participa Francesc Foguet i Boreu, doctor en Filologia Catalana i director del CRAE-UAB.

El periodista Pedro Silverio Moreno presenta el seu assaig La muerte de la verdad en democracia. Cómo las elecciones nos trajeron la posverdad (Ed. Villa de Indianos, 2024). El llibre aborda la història de la democràcia, els seus encerts i errors, i estudia mecanismes per millorar-la. També tracta sobre el control de l’opinió pública i la postveritat. La sessió, amb la mirada posada de manera especial en l’àmbit llatinoamericà, compta amb la participació de Pau Solanilla Franco, especialista en diplomàcia corporativa, governança i identitat pública.

Escrit per l’historiador David Martínez Llamas, La Casa del Uruguay en Barcelona. Biografía de un exilio (2024) és la història de les ciutadanes i els ciutadans uruguaians que es van establir a Catalunya després d’haver abandonat el país arran del cop d’estat de 1973 i que han estat constants en l’organització d’activitats com ara denunciar la dictadura, coordinar actes solidaris i preservar i difondre la seva cultura fins avui en dia.

Tercera sessió del cicle que organitza Casa Amèrica Catalunya amb el suport de Catalunya Internacional durant 2024. En aquesta ocasió, el tema central seran els somnis. De la mateixa forma que hi ha moltes maneres de veure o pensar el món, hi ha moltes maneres d’avaluar la transcendència dels somnis. El cineasta indígena sapara de l’Equador Yanda Montahuano ens endinsa en una cultura que somia per viure i viu per somiar tenint sempre en compte la defensa del territori: l’Amazònia està desapareixent, denuncia el seu poble. També hi intervé Claudi Carreras, comissari independent, editor, productor cultural i investigador de fotografia.