Casa America Catalunya

Internen la doble d’una escriptora en un lloc misteriós. No sabem si és un hospital, un centre de sanació o un laboratori d’experimentació amb substàncies psicoactives. Els terapeutes lidien amb una afecció de la parla. Potser l’única manera de guarir-se és aprendre a disparar fletxes als estels, permetre que el desig voli lliure del pes de mandats i ànsies. La vida no és una competició. El mirall torna una altra imatge. Ja no cal córrer darrere les fletxes.

La ciutat és plena de camins i tots són bons per escapar-ne, va escriure Fonollosa. Un d’aquests camins el trobem a l’antiga Vila de Gràcia. De la mà de l’escriptor Álex Chico, que ha situat en aquest indret bona part del seu univers literari, sortirem de la Biblioteca Jaume Fuster per evocar alguns dels veïns més il·lustres de la zona, des d’Arnold Schönberg fins a Olga Sacharoff, passant per Joan Perucho i Juan Eduardo Cirlot.

Antigament, la tribu es reunia al voltant del narrador d’històries perquè el foc es mantingués encès tota la nit. Era la manera de mantenir allunyades les feres, però també de conjurar la por i espantar la mort. Quaranta mil anys després, els humans encara ens trobem al voltant de les històries per apartar les feres, exorcitzar la por i espantar la mort, la parca, la dalla, protagonista absoluta de la tradició oral i també de la literatura. Potser, en narrar-la, en explicar-la, en escriure-la, li anem tacant els vestits negres amb una mica de la nostra humanitat. I potser, quan vingui, s’acostarà sense presses ni pauses, i si ens veu reunits es quedarà escoltant una estona els contes al voltant del foc, i la seva presència silenciosa, carregada de destins i d’històries, allunyarà les feres del món que promouen l’altra mort, la ràpida, massiva i inhumana, la que arriba abans d’hora i per les raons equivocades.

El públic pren la paraula i pregunta als autors. Durant la setmana del festival s’habilitaran unes bústies per dipositar-hi preguntes que després se sortejaran entre els escriptors amb l’ajuda d’una tómbola. Un diàleg relaxat entre autors i lectors per establir vincles directes, espontanis. Irreverència, desimboltura, tradició, adrenalina, història, futur, desacatament, llibertat.

Es protegeixen les arrels no només per tenir un lloc on tornar, sinó perquè s’hi xifra la nostra identitat. Preservar l’arrel és preservar qui som, reconèixer el que hi ha del món en nosaltres. I alhora, pensar que les nostres arrels sempre creixen cap allà, on encara no som.

Sis veus salten a l’escenari del KM Amèrica per parlar de les seves obres més recents: cada autor comentarà un llibre aliè, en una ronda àgil de diàlegs, topades, descobriments i reconeixements. Una de les noves propostes d’aquesta cinquena edició del festival.

Per celebrar el cinquè aniversari del KM Amèrica arriba aquesta festa desfermada de l’escriptura. Un espai on la paraula escrita també puja a escena: una sessió en què un grup d’autors i autores, ambientats per la música d’un escriptor DJ, pujaran a l’escenari per escriure, conjuntament, un text viu, canviant, inesperat, improvisat i múltiple, que el públic podrà llegir en temps real. Escriptura, reescriptura, correcció: un exercici de creativitat col·lectiva que culminarà amb més paraules al ritme del hip-hop.

Per conversar amb Bruno Montané Krebs, l’escriptora mexicana Mariana Orantes, narradora i poeta, i també el xilè Fabio Neri pensen en el futur: de l’escriptura, de la lectura, dels llibres, de la cultura. Una sessió d’entrevista en viu que implica també la irrupció descontrolada de la poesia en una conversa-lectura que busca allò que està per venir.

Tornar a formar part del grup, de la tribu. Reunir-se. Tornar. Reconstruir. Quina és la tasca de l’escriptura? Sostenir-nos? Acostar-nos als altres? Arxivar el passat i silenciar-lo o proposar una conversa sobre el dolor, la pèrdua, el desconcert?

Com és possible que una activitat tan aparentment solitària fundi comunitats? Llegir, escriure, passen de l’habitació aïllada al carrer, a les places, les biblioteques, els bars, i fins i tot a les xarxes socials del segle XXI. On ens trobem, i per a què? Laureano Debat i Arnoldo Gálvez Suárez, en aquesta entrevista a un dels mestres de la narrativa argentina contemporània, Juan José Becerra, buscaran que la conversa ens reuneixi al voltant de celebrar, rescatar i resistir.