Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
HISTÒRIC I TAMBÉ
  • DATA 18/01/2011
    Casa Amèrica Catalunya informa a totes aquelles persones que hi puguin estar interessades que ja han estat convocats els programes de Beques del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació – AECID del Govern espanyol previstes per al proper curs, que s’iniciarà a començaments d'octubre del 2011.
  • DATA 22/12/2010
    Matías Bize va presentar a Casa Amèrica Catalunya La vida de los peces, la última pel·lícula del jove cineasta xilè de 30 anys, l’obra més madura d’aquest talent llatinoamericà que, amb només quatre films, destaca com pocs en el panorama de la direcció mundial. Hi ha alguna cosa a Bize que recorda Messi, un do natural per despuntar en el seu camp, que ni cal anomenar feina. Candidat a l’Oscar i al Goya, prefereix, segur, rodar a xerrar, observar i callar a convertir els seus pensaments en paraules per a publicar en boca aliena. El seu film es va estrenar al nostre auditori precedit per grans crítiques gràcies a un doble passi. A les sis i a les vuit. I en Matías hi era allà.
  • DATA 22/12/2010
    Arturo Ripstein és pura història del cinema mexicà i amb una forta tirada entre el públic, com va quedar demostrat a finals de novembre en el passi de la seva celebrada El lugar sin límites, pel·lícula dirigida el 77 que figura al número 9 entre la llista de les 100 millors de la història, segons opinió dels crítics del seu país. L’auditori de Casa Amèrica Catalunya s’emplenà per a la projecció i posterior debat sobre aquesta història de marginats socials que aixecà polèmiques a la seva estrena i que el seu director recorda com “una transgressió absoluta, que generava monumentals escàndols a despit meu, perquè aquesta no era la meva intenció”.
  • DATA 22/12/2010
    Novembre. Antonio Skármeta va estar a Casa Amèrica Catalunya per parlar dels seus poetes favorits i de la seva devoció per Neruda, Gabriela Mistral o Jorge Manrique al costat del seu germà petit Juan Villoro. I ho va fer amb la seducció d’aquell actor frustrat que un dia fou, capaç de captivar al públic amb les seves paraules i el seu discurs tal i com ho aconsegueix amb la seva obra, de la que va desvetllar íntims secrets en el decurs de quasi dues hores tancades amb una massiva celebració dels seus primers 70 anys de vida. Un Skármeta en estat pur, deliciós i encertat. Bellesa literària de pròleg a epíleg.
  • DATA 22/12/2010
    El periodista i escriptor mexicà Jenaro Villamil, íntim col·laborador del traspassat Carlos Monsiváis, assistí el mes de novembre a l’homenatge a l’intel·lectual fet per Casa Amèrica Catalunya i ens descobrí, en el decurs d’una sincera entrevista, tots els detalls d’una enlluernadora personalitat. La d’un home cabdal per entendre la cultura popular mexicana del darrer mig segle, la d’un observador bàsic per conèixer el bo i millor de Latinoamèrica en les darreres dècades. Villamil compartí la redacció d’aquella emblemàtica columna setmanal a La Jornada, “Por mi madre, bohemios”, durant deu anys, que tanta reflexió generà i tanta opinió generà enmig del progressisme mexicà.
  • DATA 22/12/2010
    Després de 50 anys d’intens exercici al món del cinema, el muntador cubà Nelson Rodríguez rebè el passat 28 d'octubre un homenatge a Casa Amèrica Catalunya en el decurs de la quarta edició a Barcelona del Festival del Cinema Pobre Humberto Solás. Mà dreta del prestigiós director ja mort, Rodríguez ha participat des de la “sala de màquines” en la materialització d’algunes de les pel·lícules més importants del cinema contemporani llatinoamericà com ara “Lucía”, “Memòries del subdesenvolupament” o “La primera càrrega del matxet”. “Al cinema tot ja està fet. Fan falta pel·lícules amb missatge i no superproduccions beneites” reivindicava aquest artesà del setè art en aquesta entrevista.
  • DATA 22/12/2010
    Fins el 27 de març de 2011 es podrà visitar al Museu Nacional de Colòmbia l'exposició Fer la pau a Colòmbia. Ya vuelvo. Carlos Pizarro, impulsada per Casa Amèrica Catalunya i el Ministeri de Cultura d’aquell país. Comissariada per María José Pizarro, filla de Carlos Pizarro, la mostra retrata l'evolució de l'històric líder de la guerrilla de l’M-19. El seu abandonament de les armes i posterior conversió en organització política va impulsar la Constitució de Colòmbia de 1991, un dels apartats històrics que l'exposició també aborda amb profunditat.
  • DATA 22/12/2010
    Setembre, Barcelona: Cristina Banegas és molta, molta dona. Superlativa, extrema. N’hi ha prou amb dir que li té guanyada la batalla al temps en tots els sentits. Actriu de teatre, cinema i televisió de reconegut prestigi a l’Argentina, quasi membre de cada família. Premis?. Repassat el seu currículum, diríem que no li en falta gairebé cap. Ara, en la seva vessant com a directora d’escena, situa el fons al seu íntim Juan Gelman i a Rodolfo Mederos en “Del Amor”, la bella trobada de poesia i bandoneó a L’Auditori d’aquell dimarts, 28 de setembre. Impossible dir no a l’amic poeta. I encara menys si la Banegas és hiperactiva i els seus dies semblen de 100 hores. Casa Amèrica Catalunya organitzà l’enorme reunió de talent.
  • DATA 22/12/2010
    Una altra vegada, mitjançant juliol, l’auditori de Casa Amèrica Catalunya es va emplenar per veure la projecció del fantàstic documental “Mundo Alas”, creat per León Gieco i dedicat a narrar la gira per Argentina d’un grup d’artistes i músics discapacitats. En el seu any i mig de vida, ha collit ja 35 premis i es va emportar de Barcelona un aplaudiment i una col·lecció d’elogis com pocs cops s’havien sentit abans a la nostra seu. A més, el carismàtic i captivador Gieco va tenir el detall de regalar als assistents quatre cançons del seu repertori i la complicitat d’un pròleg sobre el film farcit d’entranyables anècdotes.   
  • DATA 22/12/2010
    Nelson Garrido, artista i agitador cultural veneçolà, fou l'artífex de l'espai “Bolívar ho aguanta tot”, integrat en l'exposició col·lectiva “Liberando el Libertador” que es va exhibir a Casa Amèrica Catalunya a l’ampara de les commemoracions dels Bicentenaris de les Independències llatinoamericanes. La mostra va reflectir el caràcter polièdric del personatge històric de Simón Bolívar, tradicionalment utilitzat per la dreta llatinoamericana i en els últims anys, símbol indiscutible dels nous moviments d'esquerra revolucionària que han sorgit al continent i dels quals el president veneçolà Hugo Chávez n’és el màxim exponent. “Bolívar es deu regirar a la tomba”, deia al respecte Nelson Garrido en l’entrevista concedida aleshores al nostre web.