L’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, porta també, de manera indissoluble, unit el nom i el record d’en Salvador Allende. També enguany, l’Ajuntament de Barcelona, a través del districte d’Horta – Guinardó, convocà, i amb més motiu encara, un acte d’homenatge a la plaça que duu el seu nom situada al barri del Carmel, per celebrar el 40è aniversari de la seva elecció democràtica com a president de Xile. I la plaça Salvador Allende s’emplenà.
13/09/2010 / Barcelona
Barcelona recordà la figura de Salvador Allende quaranta anys després de la seva elecció com a president de Xile
Entre les autoritats presents, Joan Saura, conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya; Jordi Hereu, batlle de Barcelona, i Elsa Blasco, regidora del districte d’Horta – Guinardó, on es troba la plaça Allende. L’acte de record va començar amb unes paraules a càrrec d’Andreu Mayayo. Els parlaments de les autoritats van tenir, com a denominador comú, el record al compromís social d’en Salvador Allende, el seu treball en benefici de les classes més desfavorides de la societat, per la llibertat i la millora dels treballadors i la necessitat de preservar la seva memòria, tant pel que fa a la seva manera de viure i actuar des del govern com per la dignitat amb la que va afrontar la seva mort. Joan Saura realitzà un paral·lelisme entre Allende i Lluís Companys, el president màrtir de la Generalitat afusellat pel franquisme, tot remarcant el que va unir ambdós mandataris, “el compromís social, democràtic i per la llibertat”, en paraules del dirigent d’Iniciativa – Els Verds. En la seva al·locució, Saura va tenir també un record d’ànim per als 33 miners atrapats que esperen ser rescatats a Xile. Com era d’esperar, davant la plaça plena d’admiradors de la figura del recordat president xilè, el moment més emotiu de la jornada, sense cap mena de dubte, es va viure amb l’emissió per megafonia de les últimes paraules d’Allende (1) enregistrades hores abans de l’assalt a la residència presidencial del Palacio de la Moneda de Santiago de Xile per part dels militars colpistes, encapçalats per Augusto Pinochet, aquell 11 de setembre, però del 1973, dia en que el president Allende va posar punt i final a la seva vida abans de cedir el poder als rebels. Els assistents a l’homenatge cantaren l’himne nacional de Xile, Els Segadors i Venceremos. L’homenatge va continuar amb una ofrena floral al bust d’en Salvador Allende i l’actuació del grup Sakapatú. L’acte, del que poden veure imatges a la galeria de fotos adjunta, compta amb el recolzament del Centre Salvador Allende, de l’Associació de Suport a les Organitzacions Populars Xilenes (Asopxi) i de Casa Amèrica Catalunya. (1) Part final de la última al·locució de Salvador Allende a Radio Magallanes, l’Onze de Setembre del 1973:“…Siempre estaré junto a ustedes. Por lo menos, mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal a la lealtad de los trabajadores.El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse.Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor.¡Viva Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores!Éstas son mis últimas palabras y tengo la certeza de que mi sacrificio no será en vano. Tengo la certeza de que, por lo menos, habrá una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición”.
